Aventura en el fang

L’ofici de ser pare et porta sovint per viaranys retorçats. Amb el temps aprens coses simples i a vegades de més complexes, comprens que en realitat ja està tot inventat, que els teus fills arriben a saber més coses que tu i que el dia en què vas dir “d’aquesta aigua no en beuré” hauries d’haver callat, perquè tot allò que no creies que arribaria a succeir acaba passant irremeiablement. I és que l’ofici de ser pare s’aprèn a casa i, al contrari que els cursos de postgrau, dura tota vida.

El diumenge passat el meu fill gran i una dotzena i mitja de grans adolescents més van anar a passar el matí disparant-se boles de pintura en un camp del Pla de l’Estany preparat pel cas. “Van anar” és un eufemisme per no haver de dir que els pares els hi vam haver de portar amb uns cotxes que ja no tornaran a ser els mateixos mai més, després d’arrebossar-se de fang per fora i per dins. Però els pares som així i, arribats a un grau determinat del nostre màster de paternitat, aquestes coses ja les tenim assumides.

Amb el temps també arribes a mirar-te’ls amb uns altres ulls, a distància, perquè ells creixen i tu et vas fent petit. Això ho vaig arribar a comprendre aquest diumenge, mentre els feia al grup la foto de rigor. Tots ells vestits amb granotes de mecànic enfangades fins a l’inconcebible, amb una espècie d’armes d’aire comprimit a les mans i amb aquella mateixa cara que han fet totes les generacions de soldats quan han anat alegrement a totes les guerres, com si anessin a jugar en el fang.

De fet, després, quan vaig veure aquella imatge a l’ordinador, vaig pensar això, que en una altra època més complexa que la nostra a ells els hagués tocat anar a la guerra de torn. Perquè a les guerres s’hi envia els fills, els pares es queden a casa amb posat patriòtic, llegint el diari a la vora del foc i prenent el te de mitja tarda mentre la dona fa mitja. Aquella fotografia hauria pogut il·lustrar qualsevol llibre d’història, d’ara fins al paleolític. Són els mateixos rostres, els mateixos posats, són la condició humana.