A les universitats americanes un dels temes permanents de debat i de reflexió sempre ha estat el de les places d’aparcament, tant és així que a la de Berkeley es vanten de ser l’única universitat del món que té un espai reservat per als automòbils dels premis Nobel. Onze places de pàrquing, fins ara, de classe Premium per als súper vips de la intel·lectualitat, el darrer dels quals és Steven Chu, en l’actualitat secretari d’Energia en el gabinet del president Obama.
La Universitat de Girona en els darrers anys ha anat pujant de nivell i la prova més evident és que ara ja hi ha arribat fins i tot aquest debat sobre els pàrquings. Evidentment encara haurem d’esperar uns anys més per poder-hi veure aparcat el Seat Ibiza de color clara d’ou d’algun premi Nobel gironí, però a tot s’hi arribarà, per ara anem per bon camí. Una universitat sense uns bons aparcaments no és universitat ni és res.
La ciutat de Girona, conscient d’aquest deute que té amb la cultura i preveient les necessitats creixents del campus universitari, va cedir un pàrquing al costat de la muralla per a ús exclusiu del personal docent. Un espai que fins ara era públic i que quedarà restringit. Els veïns del barri s’han queixat perquè amb això perden capacitat de maniobra en una ciutat que no ha solucionat mai del tot el transport urbà, però els que més hi perdran no es queixen. No es queixen perquè quedarien en evidència.
El pàrquing de la muralla era lloc de trobada, en les matinades, de parelles amagades en la seguretat dels seus automòbils. A les sis del matí, emparats encara en la relativa foscor dels dies d’entretemps, els vehicles tremolaven efusiva i rítmicament. Però ara ja tot s’ha acabat, només els professors de la Facultat de Lletres, de la de pedagogia o del rectorat, podran gaudir d’aquest discret aparcament de la Girona immortal, just a sota de la venerable Torre Gironella que ja fa molts anys també va deixar de ser la referència erecte de la ciutat.
0 comentaris:
Publica un comentari