Dissabte

El dissabte és un dia curiós. Els japonesos, que durant la setmana més aviat es deuen dedicar a trepitjar asfalt, l’anomenen el dia de la terra i els suecs, que els altres dies se suposa que només es renten per sobre, en diuen Lördag, o sigui el dia de banyar-se. Estranyament en anglès i holandès pesa més la influència llatina i és la jornada dedicada a Saturn, en canvi en la resta d’idiomes l’arrel prové directament de l’hebreu: Sabbath. I en basc no vulguin pas saber vostès què vol dir Larunbata...

L’expressió catalana fer dissabte, al contrari del que podrien pensar després d’haver llegit el primer paràgraf d’aquest article, no prové del suec, tot i voler dir fer neteja. I la febre del dissabte nit, per molt que algú ara pugui imaginar-se que és una nova pandèmia, té el seu origen en una pel·lícula protagonitzada per John Travolta l’any 1978, tot i que a Girona i en altres places universitàries aquesta febre produïda sobretot pels excessos alcohòlics s’ha traslladat ara a la nit del dijous.

Malgrat tot el dissabte continua essent un dia especial, és evident que el temps corre a una altra velocitat, que no és ben bé la mateixa dels diumenges ni la de la resta de la setmana. Els dissabtes ens esperen amb un abraç amorosit i ens empenyen cap a una vida més alta, que dura el que dura, això sí, perquè el temps és relatiu i la relativitat que els dies feiners s’acota a uns horaris, el dissabte s’escampa sense aturador entre un munt immens de coses per fer.

Cada dia, gairebé instintivament, repetim uns determinats actes. L’hàbit, al disminuir la dificultat, fa menys necessària la consciència i això és el que, amb el pas dels anys, ens fa pensar que les setmanes cada vegada passen més ràpidament. L’altre dia el president Pujol en un acte a Girona deia que les virtuts són els valors convertits en hàbit, arran d’aquell comentari ara penso que probablement la virtut dels dissabtes és precisament al revés, o sigui haver sabut convertir l’hàbit en valor.