Howard Zinn, un historiador involucrat en totes les lluites socials del segle XX, va escriure una autobiografia que portava aquest títol evocador: “No pots ser neutral en un tren en moviment”. El temps i la història viatgen en el mateix tren, però van en compartiments diferents. De fet el temps és el tren i la història és el combustible que es crema en la caldera, que es transforma en energia i que surt per la xemeneia en forma de fum. El temps avança inexorablement i la història s’esbrava en el vent.
L’any 1940 començà amb la “drôle de guerre”, una guerra de broma, però tot s’acabà amb la brusca ofensiva de l’Alemanya nazi sobre Europa occidental. Fou l’any de la pinça de les Ardenes, de la batalla de Dunkerque i de la campanya de França. Fou l’any de l’èxode pels camins de la derrota, de la proclama del general De Gaulle, de l’armistici i de l’esfondrament total de la Tercera República Francesa. Només en uns mesos la història d’Europa es condensà en el cel ennuvolat d’aquella primavera.
Des d’aleshores el temps ha continuat el seu viatge, han passat setanta estacions i molts han estat els que han pujat i baixat del tren a cada parada, i fins i tot del tren en marxa. Però l’estela de fum d’aquells dies de 1940 encara perdura en l’horitzó i difícilment s’esvairà mai del tot. Aquell fum, i el que vingué després, fou una lliçó apresa per la humanitat que no hem d’oblidar mai, perquè si el nazisme fou possible, va ser gràcies als que van mirar cap un altre costat quan la humanitat es dirigia cap a l’abisme.
Michael Haneke ens ha dibuixat un esbós magistral del que fou el preludi d’aquell horror. Si encara no han vist La cinta blanca, els recomano que ho facin, però en la gran pantalla. Allà, en la foscor de la sala, es veuran envoltats per la història en blanc i negre, per una realitat que encara rossega la memòria de mig Europa. La memòria, al contrari que el temps i la història, no viatja en cap tren, s’amaga sota la terra dels camps que esperen ser llaurats i esclata, quan menys t’ho esperes, sota les cames dels innocents.
0 comentaris:
Publica un comentari