Encastades amb orfebre precisió contra un paisatge verd oliva, les cases de Darnius pugnen permanentment contra la tramuntana que les sacseja constantment. Els marges brunzeixen com si fossin vespers i només en la llunyania les muntanyes fosques, cobertes d’espesses boscúries de suros i pins, romanen completament immutables.
Els carrers empedrats de rajoles vermelles conflueixen cap a una església arraulida entre les cases, com un pastor poruc enmig de les seves ovelles. Penjada sota un porxo, l’ombra d’una estrella de Nadal –amb cua– es projecta contra la paret blanca d’un carreró i, en la plaça, les branques encarcarades i nuoses dels arbres, han deixat ja fa dies les seves fulles a mercè del vent.
Darnius, atrapat en els terraprims de la Garrotxa d’Empordà, veu fluir quatre rius humils que omplen com poden el pantà de Boadella. Fa temps fou terra de tapers i de frontera, de contraban i de retirada. De tant en tant sorgeixen records de la guerra civil enterrats pels vorals, al llarg dels seus carrers s’hi passegen els fantasmes flamejants de barons i de comtes i la figura ja llunyana d’un escriptor fulgurant, que va fer dels xiprers professió de fe.
A les taules de La Concòrdia s’hi serveixen tallats i carajillos, a l’escut de la vila, caironat sobre un fons de color blau cel, dos ocells afrontats resguarden un niu amb tres pollets i en una casa del carrer Major, una placa de marbre gris recorda a qui vol llegir-la que aquella fou la casa pairal de la família del Molt Honorable Jordi Pujol i Soley, President de la Generalitat de Catalunya.
0 comentaris:
Publica un comentari