La caixera del súper

És gairebé transparent, però no sempre silenciosa. No parla mai amb tu més enllà d’una salutació de manual, però a vegades xerra amb altres, a crits, en la distància. Es diu Pepi, o Toñi, o Mari, o Conxi. Probablement té un nebot que es diu Kevin i el seu xicot condueix un automòbil tunejat de color pistatxo. Et torna el canvi tot d’una glopada: el tiquet, els bitllets i les monedes, mentre tu intentes mantenir en equilibri les ampolles al costat de la fruita madura.

Ha estudiat en l’institut del seu barri i després no ha pogut, o no ha volgut, o no ha sabut anar més enllà. Quan surt de treballar queda amb les seves amigues per anar a fer un toc, o amb el xicot del cotxe color pistatxo per anar a la discoteca. Segurament té un contracte precari i encara viu a casa dels seus pares, o potser ja és fixa a l’empresa, està casada i el seu marit pensava comprar-se un monovolum, però ara amb la crisi tots els estalvis van per a pagar l’hipoteca.

Amb el temps intentarà trobar feina en una botiga de roba o en uns grans magatzems i tindrà fills o filles per acabar de tancar el cicle de la vida, tal com va aprendre que s’havia de fer quan de petita va veure per primera vegada El Rey León, amb una paperina de crispetes multicolors a la falda i un ull posat en el noi cridaner de la fila del costat. Mentrestant ha decidit fer-se un pírcing o un tatuatge i, més endavant, potser demanarà preu per poder operar-se els pits.

Ella encara no ho sap, però arribarà el dia en què una màquina la substituirà. Els clients pagaran en un caixer automàtic que l’empresa amortitzarà a través d’un lísing i que, mitjançant un altaveu, deixarà anar tota mena de frases de cortesia. El futur empeny amb força i haurà de córrer si no vol que l’encalci, perquè, ella encara no ho sap, però el seu marit ja ha llegit en un diari, mentre es prenia una cervesa, que a La Vegas han presentat un robot sexual que es diu Roxxxy.