La porta de l’ajuntament està folrada d’anuncis, edictes i avisos de tots colors. Demà hi haurà la Fira de l’oli i l’olivera i el poble es prepara per acollir les parades i els visitants. Un jurat passa de casa en casa per a ponderar les decoracions de les finestres i balcons ornats per a l’ocasió.
De bon matí l’estació meteorològica exhibeix les seves dades en una pissarra, per a informació dels espollencs i dels forans en general. Mentrestant, un grapat de núvols d’un color blau grisenc van prenent possessió de l’espai que encara queda lliure entre el cel de l’Empordà i la serra de l’Albera.
Espolla és un poble rodejat completament per un paisatge pigallat de vinyes i oliveres, sobre una terra vermellosa i ondulant, farcida de monuments megalítics que serveixen de punt de partida de la història del país.
Coronada per un barret extravagant de rajols despullats, l’església s’imposa sense competència sobre totes les cases del poble. Al capdamunt del campanar, un rellotge, coix d’una broca, intenta sense èxit projectar la seva hora cap a la plana i un penell assenyala tossudament amb la seva sageta cap al nord-norest, mentre en la cua de metall s’hi retallen les xifres d’un any de record gris com aquest cel de gener: 1951.
Al Celler Cooperatiu uns francesos, que parlen amb accent de Banyuls, compren vi del Clos de les Dòmies, Muscat de l’Empordà i oli de Formentals. Al bar de La Fraternal un grup d’homes vestits amb granota de feina prenen carajillos i cerveses, i quatre dones que s’han trobat al mig del carrer parlen de l’única veritat plausible: la història de la seva vida.
0 comentaris:
Publica un comentari