[els dilluns es toquen]

Després d’un llarg silenci
la vida condueix a la vida
i el silenci esdevé silenci.
El néixer i el morir es toquen
i ballen com dos enamorats,
sobre la pista encerada
d’un dilluns qualsevol,
contemplats per la furibunda indignació
dels que no poden creure
que tot té un inici i un final.