[el dilluns dels rebels]

Érem rebels, cantàvem cançons als déus
i somiàvem que l’infinit s’acabava,
que el temps era un caprici dels rellotgers
i que la vida podia començar
de nou, en la següent parada del bus.

Però despertarem sobtadament del somni,
el dia en què els déus comprengueren per fi
que la nostra cançó era només l’excusa
per no haver d’iniciar de nou el recompte
tots junts, cada dilluns, a toc de campana.