[dilluns a Babilònia]

No és un camí planer, ni un sopluig càlid.
Els joves s’abracen sota la llum tènue del carrer
i els arbres callen perquè no poden fer altra cosa.
Un ocell, que m’ha vist somriure, fuig espaordit,
aletejant entre les branques retorçades d’un lledoner.
Avui és dilluns i els mortals aportem novament
el nostre gra de sorra, per amassar amb un rajol més
els murs d’una nova Babilònia.