Moments de Girona

Una ciutat és la comunitat sobirana d’individus que se sotmeten a una mateixa llei i que per una raó o l’altra, per activa o per passiva, han decidit viure i conviure, contemporàniament, en un espai comú. Una ciutat són les persones i la llei que les regeix, però són també les cases i els mots que les habiten, són els carrers i les petges que deixem els seus habitants sobre la pols de les voreres, són els automòbils que circulen i l’alè fred que vola de boca en boca els dies d’hivern.

Girona és l’indret on ens toca viure. Aquí hem après a ser el que som, hem ensopegat deu mil vegades en les vorades cantelludes dels carrers i de les places, hem relliscat sobre l’empedrat humit dels carrers foscos del barri vell i se’ns han enganxat les fulles seques de la Devesa a la sola de les sabates. Hem sentit tocar campanes amb repics de bronze, hem vist com passaven els trens en la llunyania i els avions que volen baix, per poder contemplar els teulats de la ciutat grisa, abans de posar les rodes a l’aeroport.

Quan ens reunim per concelebrar els ritus amb els quals intentem bastir els fonaments dels nostres records col·lectius i per intentar empènyer el pes feixuc de les nostres il·lusions, ens mirem de reüll els uns als altres perquè tots ens coneixem i tots sabem l’import total dels deutes i dels havers. Intentem copsar amb encaixades de mans el pes de les amistats i apamem mentalment la llargada de les ombres que no sempre correspon amb l’alçada real de la gent.

Només molt de tant en tant algú sorgeix d’entre aquestes ombres i ens intenta arrossegar més enllà de les nostres grisors quotidianes, per dir-nos que la història som tots plegats, que les ciutats són un cúmul d’il·lusions i de somnis. En Quim Nadal és un d’aquests ciutadans que ha estat protagonista destacat de la nostra contemporaneïtat i que ara ens deixa el seu testimoni en un llibre que porta per títol Moments de Girona, que ens ajudarà, ben segur, a estimar i comprendre l’ànima d’aquesta ciutat.