"Pugem a poc a poc l'escala dels silencis / i que ens creixi a les mans un neguit de distàncies / i se'ns omplin els ulls de blaves llunyanies. / Quan ja siguem a dalt, podrem parlar de joia."
(Miquel Martí i Pol, La Joia)
29.12.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hola,
M'agradaria saber quina interpretació dóna al poema. I a quin llibre pertany. Sóc joieria de professió i estic preparant una exposició de "joies" no tangibles.
moltes gràcies
Laura
En aquest cas la joia, entenc, es refereix a l'alegria.
Hola,
I hi insiteixo.
Entenc que la interpretació d'un poema és lliure però sempre hi han "subjectivitats més encertades". Les paraules clau del poema són la mort, l'enyor? On ens porta "l'escala dels silencis" a la vellesa, a la mort? M'agradaria entendre'l bé. L'he estat buscant en la bibliografia del poeta però no l'he trobat; per aquest motiu em dirigeixo a vostè. És la font.
gràcies
laura florensa
Hola Laura, aquí tens tot el poema:
La joia
L'Àmbit de tots els àmbits (1980)
Miquel Martí i Pol.
Més val que deixem sense resposta
certa llei de preguntes,
ja ens les farem, si cal, temps a venir.
Diguem només l'essencial, els mots
que ens incitin a créixer i comprendre,
que ells, renouers, sempre mouen discòrdia
i assagen de crear confusió i enveja.
Tenim encara a les mateixes golfes
de fa molts anys un estel de colors
i el vent i tot que ens cal per impulsar-lo.
No ens salvaran herois ni taumaturgs.
Pugem a poc a poc l'escala dels silencis
i que ens creixi a les mans un neguit de distàncies
i se'ns omplin els ulls de blaves llunyanies.
Quan ja siguem dalt, podrem parlar de joia.
Gràcies!
Publica un comentari