és el mirall on s’hi reflexa
cada dilluns,
sense esperança
ni cap mena de rancúnia,
l’home dels ulls de vidre.
Demà, potser
s’esvairan totes les certeses
i brillarà novament,
en el cel de les derrotes,
la llum pàl·lida i remota
d’un oblit compartit.
s’esvairan totes les certeses
i brillarà novament,
en el cel de les derrotes,
la llum pàl·lida i remota
d’un oblit compartit.

0 comentaris:
Publica un comentari