[dilluns d'hivern]

Quan l’ombra glaçada dels dies esquerda la claredat dels calendaris.
Quan el silenci s’escola sense aturador, fent giragonses per la xemeneia.
Quan el vent ens recorda a glopades el trist destí dels que no ja no recorden.
Quan el sol és un ull mig aclucat darrere d’un campanar que prega.
Quan tot és llum i tot és tenebra, arriba l’hivern i és dilluns de desembre.