El perfil nu de l’Arbre del Maig és allargat i prim com la memòria dels pagesos i es dibuixa sinuosament, en part sobre la façana de color vermellós del Centre Cultural i en l’altra sobre un cel gris i blau del Pla de l’Estany, com el paviment del recinte que l’emmarca. Una plaça que els cornellencs travessen endiumenjats per anar i venir de l’església, de pas per anar a comprar qualsevol cosa a ca la Rosita, per fer la xerrada els dies de festa i, probablement, la resta de dies també.
Cornellà és un poble de pagès i de costums ancestrals. Les pedres tenen textura d’all i els camins color de xocolata. Els pagesos intenten viure com poden, cobrant les collites als mateixos preus que es pagaven als seus avis i alimentant els animals amb el pinso de la fàbrica del sindicat. Mentrestant el bestiar espera ser tractat amb les comoditats del segle XXI i dorm en granges de tres estrelles.
La Llar és el bar i el punt d’encontre del poble i Can Xapes, situat en l’edifici que fou el cinema ja fa molts anys, és un restaurant de categoria que ofereix als comensals una olla de peix amb la recepta de l’àvia. A can Torras s’han empescat la manera de fer xocolata sense sucre, però l’Haribo produeix llaminadures com per acabar amb tota la producció de sucre d’una república caribenya.
Grans basses plenes d’aigua de pluges indeterminades reflexen el sol que pugna per sortir entre els núvols i que cavalca de puntetes sobre el campanar octogonal de l’església. Les nenes fan giragonses amb els patins, els joves s’apleguen pel ball del cornut el dilluns de pasqua i els vells només esperen una bona anyada d’alls.
2 comentaris:
Thaig d'omplir de comentaris el blog?
Tant costa fer una trucada i explicarme que punyetes ha passat? Ahir, em fas fora del teu feisbuc, avui del de l'editorial. No entenc res de res i crec que tinc dret a saber-ho, no?
Ara també esborres els comentaris d'ahir? però tu estàs bé? Em deus una explicació, que punyetes t'he pogut fer? Sóc molt tossuda!
Publica un comentari