Tristesa és el contrari d’alegria, és com una mena de patiment de l’ànima que ens fa caminar amb el cap cot i amb el cor encongit, i és el primer que em ve a la ment quan vull explicar-me el concepte “corrupció”. Tristesa per una societat, la nostra, que ho ha assumit com un fet inevitable. La corrupció s’ha estès per tot el teixit social, encara que només aflora quan va lligada a la política, però de corrupció n’hi ha de moltes menes i tots n’hem estat testimonis, víctimes o col·laboradors necessaris alguna vegada.
Vergonya és el següent que em puja a la cara. Tot i que no és únicament un sentiment de culpabilitat perquè se’n pot tenir encara que se sigui innocent. Sento vergonya pel meu país. Ara és difícil d’explicar, però als anys setanta del segle passat, quan sortíem al carrer per cridar “Visca Catalunya!” en aquest crit hi sentíem implícit un concepte de país modern i avançat, fonamentalment just i democràtic, on la corrupció del franquisme hagués passat definitivament al cubell de les escombraries de la història.
Intolerància és el contrari de tolerar, de deixar fer el que es podria impedir o castigar. Tolerar, per tant no entra en aquest cas en la meva llista de conceptes. La corrupció no es pot tolerar, s’ha de perseguir implacablement i s’ha de castigar. No es pot ser jutge, ni funcionari públic, ni càrrec electe –ni empresari?– si s’és corrupte. Ser tolerant amb la corrupció és esdevenir-ne còmplice. La corrupció és l’aliment natural de la dictadura i, per tant, és un càncer que s’ha d’extirpar sense contemplacions.
Utopia és allò que encara no existeix, és un ideal. La paraula “utopia” se sol utilitzar a l’inici dels discursos, per a baixar-la immediatament del pedestal i arranar-la al costat de les fites impossibles. La utopia no serveix per a condemnar sinó per a proposar. Assolir la utopia seria acabar amb la història tal com l’entenem, perquè en un món utòpic no hi hauria dolor, ni injustícia, ni corrupció. Pot ser que la utopia no sigui possible, però com a mínim serveix per a mantenir el cap alt i el cor tranquil mentre ens dirigim cap a ella.
0 comentaris:
Publica un comentari