La dignitat

Que la paraula “res” existeixi no demostra que el no-res sigui en realitat alguna cosa. Les paraules són eines que utilitzem per a expressar pensaments, que existeixen independentment de les paraules que utilitzem per a expressar-los. Molt sovint exigim “fets i no paraules”, sobretot quan les paraules es poden contradir amb els fets. Però alguna vegada passa que les paraules prenen protagonisme per davant dels fets, com ara mateix en què la societat catalana, alarmada pels fets, exigeix el respecte a la paraula.

En aquest país ens trobem en una situació insòlita de la qual difícilment en sortirem indemnes tots plegats. El Parlament de Catalunya fent ús de la seva sobirania va aprovar, fa ja tres anys, una llei fonamental: l’Estatut de Catalunya. Les Corts espanyoles, després d’un debat en què es van retallar diversos apartats d’aquesta llei, la va aprovar. El poble de Catalunya va referendar l’Estatut i el Rei, el Cap de l’Estat, la va signar solemnement i es publicà en el Boletín Oficial de Estado.

Un partit polític d’àmbit espanyol, fent ús del seu dret legítim, interposà en el seu moment un recurs davant del Tribunal Constitucional, aquest tribunal l’acceptà i començà un debat que encara dura. És precisament en aquest punt on sorgeix l’error, perquè aquesta magistratura no l’hauria d’haver acceptat mai, preveient el conflicte de legitimitats que en podia sorgir, fos el que fos el resultat de la seva deliberació. Només podrem sortir d’aquest laberint si els magistrats del suprem declaren totalment constitucional l’Estatut, perquè qualsevol altra decisió serà inacceptable.

Immanuel Kant deia que «En el regne de les finalitats tot té un preu o una dignitat. Allò que no té preu pot ser substituït per alguna cosa equivalent; en canvi, tot el que es troba per sobre no admet res equivalent, perquè té una dignitat». La dignitat és un valor intrínsec absolut, que no es pot vendre ni es pot comprar. La política catalana –i l’espanyola també– es troba entre aquesta espasa i aquella paret perquè no podem tancar els ulls davant d’aquesta falta de respecte a la nostra dignitat com a poble.