[ponent]

“He navegat com Ulisses pel noble mar que separa, / amb un titànic somrís d’obediència a l’atzur, / l’illa de l’últim adéu, on es va inclinà el meu migdia, / i el necessari ponent, dolç d’una glòria sagnant.” (Carles Riba – Elegies de Bierville)