L’avi del meu avi llaurava els camps de can Cardina, al bell mig de la plana de la Selva, a la vora d’on sorgeix –sobre una lleugera elevació del terreny– el campanar de l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. Aquell cloquer punxegut ha servit de fita pels pagesos durant generacions i els campllonencs se l’han mirat com qui mira el centre del món.
Una carretera comarcal ondulant, però traçada amb tiralínies, parteix en dos el terme municipal per unir amb el menor dels esforços Cassà de la Selva i Riudellots. Un manyoc de camins es perden i es retroben entre camps i boscos, i un parell de rieres vessen les seves aigües a l’Onyar, perquè el riu pugui acabar d’arribar amb dignitat a la ciutat de Girona.
La fàbrica d’embotits, que fundà el senyor Albertí l’any 1917, exporta pernils cuits i difon en les seves etiquetes el nom del poble a tot el món. El restaurant de Can Barris cuina cargols a la llauna i ànec amb salsifins, i cada primavera els pagesos celebren una fira agrícola que congrega a més de trenta mil persones. A l’estiu, sona la música tradicional a l’empara de l’església i per Nadal els nens, vestits d’angelets, interpreten Els Pastorets i esperen amb il·lusió l’arribada dels Reis Mags.
El meu besavi decidí un dia deixar la pagesia i anà, amb la seva família, a fer de peó caminer. Però el seu fill encara va viure un temps en el poble, just per a recordar sempre el rellotge de sol de can Cardina, que marcava inexorablement les hores dels pagesos i aquell dia en què aparegué, per una camí polsós, l’automòbil del senyor Francesc Layret, advocat dels treballadors de Catalunya.
0 comentaris:
Publica un comentari