Catalunya és un país complicat, ens commouen passions i sentiments contradictoris i la nostra vida política, que és el reflex d’aquesta societat, es mou en un doble eix que la fa encara més complexa. No en tenim prou amb la dicotomia entre esquerra i dreta que, a més, també ens movem entre el dubte existencial de la continuïtat de la nostra convivència en l’estat espanyol i aquest trencament definitiu que es concreta amb la paraula “independència”.
De fet la majoria estaríem d’acord en intentar acordar per Catalunya un grau o altre d’independència, és més difícil o gairebé impossible quan volem estendre aquest sentiment al conjunt dels Països Catalans i, per tant, des d’aquest punt de vista podem considerar la independència com una utopia irrealitzable. Per motius com aquest –per exemple– abans de res hauríem de concretar, d’acotar el concepte “independència”, si més no abans de fer-ne cavall de batalla, perquè sinó la majoria continuarem sense saber del tot en quin bàndol ens trobem.
Parlar d’independència és dir quin país volem, però no com el volem. Probablement per aquesta raó la gent d’esquerres, els que pensem en un model de societat nou, sempre hem recelat de l’independentisme radical, de l’independentisme que no sap, o que no vol, concretar pel país nou que preconitzen el model de societat que volen. Si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que per canviar-ho tot i per quedar tal com estem no fa falta cap revolució social.
Bona part de la responsabilitat de tot plegat és la crisi de relat en què estan immersos els partits d’esquerra arreu d’Europa. Després de la caiguda eixordadora del mur de Berlín i de la no menys eixordadora de Wall Street, cal que l’esquerra reelabori urgentment el seu discurs de base per fer-lo entenedor i per lluitar, sobretot, contra els missatges simplistes de la dreta. I el millor que podem fer la gent d’esquerres del nostre país és intentar aclarir i escriure de nou aquest relat, fent possible que d’aquesta manera una gran majoria ens hi puguem sentir identificats.
0 comentaris:
Publica un comentari