Desde el poble es contempla un paisatge tancat al fons per les Gavarres, obert a un costat per la plana de la Selva i acomboiat per una tofa d’avellaners que omplen gairebé tots els camps del municipi. Al bell mig de tot plegat i en la llunyania, els avions de Ryanair aterren i s’enlairen de l’aeroport de Vilobí.
Sobre els murs de pedres mestisses del castell passen núvols i ocells, les masies s’escampen entre els camps i les arbredes i, al costat de l’església de Sant Fruitós, els morts descansen en un petit cementiri de nínxols blancs.
Més amunt, vora la carretera d’Anglès a Santa Coloma de Farners, el campanar punxegut de Sant Martí Sapresa sembla voler desafiar amb una pagesívola ingenuïtat l’alta majestat del cim de Santa Bàrbara. D’aquesta muntanya s’escolen les aigües primes que acaben conformant el cabal de l’Onyar. Quan el riu se sent amb força desfà el camí de pujada, descansa breument en les gorgues de Vilobí i després gira de cop per agafar la pendent cap a la ciutat de Girona, per emmirallar-se en les seves cases pintades i acabar passant cap avall i fondre’s definitivament amb el Ter.
Brunyola és aquell punt remot on el gironins pensen que hi ha les fonts de la vida, per on encara s’hi passegen les nimfes, els àngels i els caçadors de bolets que un dia es van perdre per sempre. Brunyola i Sant Martí, que fou de Les Esposes, és terra d’avellaners, de roures, alzines, pinedes i d’una granja d’ànecs i oques que produeix un foie gras en forma de piràmide faraònica, que els gironins degusten no sempre sabedors del seu origen mític.
0 comentaris:
Publica un comentari