Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Cesare Pavese)
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls–
aquesta mort que ens acompanya
del matí a la nit, insomne,
sorda, com un antic remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una paraula vana,
un crit silenciat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan t’inclines sola en el mirall.
Oh estimada esperança,
també nosaltres aquell dia
sabrem que ets la vida i ets el no res!
La mort té una mirada per a tothom.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure que sorgeix de nou
un rostre mort en el mirall,
com escoltar un llavi tancat.
Davallarem fins al remolí, muts.
(Traducció de Miquel Bruch)
29.5.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No sé el perquè però m'has fet recordar l'Estellés:
"No em deixis mai pensament de la mort/ que em tens penjant al cordell de la vida/ fent-me servei sereníssim de plom".
ol ve d'Olga. Els dits m'han escurçat el nom en un segon.És que no som res...
Publica un comentari