El paisatge sonor

El paisatge ciutadà es construeix cada dia, sobre el rerefons d’un escenari poderós, d’alts edificis i accidents geogràfics que semblen immutables. Però, malgrat tot, és un fons canviant, en els detalls i en la seva totalitat. Les figures efímeres que l’habitem som ombres fugaces que enfosquim només per uns instants les llambordes del carrer amb l’opacitat del nostre cos. Però la ciutat també està poblada per infinitat d’éssers i d’objectes, fins i tot uns núvols passatgers acaben per ser un element més de la postal.
En Narcís Sastre és un d’aquests personatges del meu paisatge i, com a bon geògraf que és, sap posar-s’hi bé per explicar-lo. Ell m’ha fet conèixer, a través del seu bloc, el projecte d’un ens de l’administració catalana que es diu Observatori del Paisatge i que porta per títol “Paisatge sonor i territoris intangibles”, on ens fan adonar d’aquests altres elements del nostre entorn que tot sovint oblidem però que són tan o més importants que els altres.
Ens diuen que «La cultura occidental, és una cultura eminentment visual, relegant les altres capacitats perceptives a un segon pla» i afegeixen que «El paisatge sonor és la suma de la totalitat de sons d’una àrea definida, d’aquesta manera, el paisatge no és doncs sols una organització espacial, sinó també temporal. L’espai acústic és el que els sons poden ser emesos, tramesos, i rebuts generalment d’una manera no conscient». De paisatge sonor a Girona evidentment en tenim per donar i vendre.
Aquest projecte està vinculat a una pàgina web on s’hi van afegint mostres sonores dels elements que el componen: el so d’unes gotes d’aigua, el dringar d’una cullereta de cafè, les campanades d’una església. Sons efímers però també de constants, sons i sorolls. Vivim en la societat del soroll, un soroll que amaga tota aquesta quantitat de matisos sonors que ens envolta diàriament i dels quals hauríem de ser-ne plenament conscients per poder gaudir del paisatge en tota la seva esplendor.