Dies de llibres i de roses

Hi ha moments clars en què la vida es veu d’un altre color, il·luminada pels mil sols del coneixement i de la ciutadania. El dia del llibre i de la rosa és un d’aquests. Invariablement, una vegada a l’any, aquest país treu al carrer tot allò que té de més noble, per exhibir-ho en carrers i places que esdevenen durant unes hores veritables àgores, rambles de la llibertat. És una sensació de felicitat que abans i després perdura durant uns dies.
Els llibres estan fets de matèries nobles, amb paper i amb tintes, però també amb el geni i amb els somnis d’innumerables persones que volen i poden exhibir-ho amb la força creativa de les paraules i les idees. Contemplar per un dia la conjunció fantàstica, en l’espai i en el temps, de lectors i escriptors és una experiència que només vivim els afortunats habitants d’aquest país de les quatre barres, de les dues llengües i del pa sucat amb tomata.
Tots els que intervenim d’alguna manera en fer-ho possible –editors, escriptors, llibreters i bibliotecaris– vivim durant un temps sobre un núvol, amb una barreja de responsabilitat, de goig i de recança, que ens aclapara però que després ens deslliura. Hi ha qui només compta llibres venuts, però a mi em complau comptar somriures i complicitats, amics trobats i retrobats, lectors feliços i autors satisfets, per finalment acabar descomptant-me.
Diuen que els llibres ens fan més lliures i no és simplement un joc de paraules, si més no durant aquests gloriosos dies d’abril, dies de llibres i de roses, perquè el coneixement no empresona i l’experiència compartida ens enriqueix. I qui creu que la gent els compra però després no en gaudeix s’equivoca, perquè els llibres són objectes depurats, carregats de missatges i de simbolismes que es poden assimilar sense ni tan sols haver-los d’obrir.