28.2.09

Dolors Condom, doctora de l’antiga saviesa

L’home és fet de terra (1) i tots procedim d’una sement celeste (2), però la Dolors Condom està construïda amb pedra de Girona, amb la mateixa nummulítica matèria, d’origen marí, amb què es van bastir els temples de la ciutat més antiga i on s’esculpiren les més sàvies inscripcions en la vella llengua dels clàssics. Potser per aquesta raó, quan els petits ullets foscos de la Dolors vessen d’alegria o de tristor, fins i tot les llàgrimes cauen en llatí.
Fuig, irreparable, el temps (3) i els mots intenten amagar-se en els replecs de la vida. Anys, molts anys, dictant càtedra en instituts i aules universitàries, donen l’aplom necessari per veure la vida des d’una altra, més alta, perspectiva. La professora Condom cada dia alça els ulls cap al cel, deixa anar una frase d’Ovidi o de Juvenal i somriu, perquè ella sap que l’art ha nascut de l’observació i l’estudi de la natura (4) i, a més, què ens priva de dir la veritat amb un somriure? (5)
La saviesa, que és l’única llibertat (6), no s’adquireix amb l’edat, sinó amb la intel·ligència (7) i en els ulls de la Dolors hi brilla precisament la llum inextingible d’una antiga saviesa, que és en l’origen de tot plegat, però sobretot en el de la nostra condició humana. El que és bó s’eclipsa, però mai no s’extingeix (8). Bé és veritat que als poetes és permès mentir (9), però quan aquestes raons queden cisellades amb lletres capitulars difícilment ens podem abstreure del seu destí.
Mentrestant anem avançant en aquest museu de testimonis en què s’ha convertit avui aquest article. Diuen que no es pot dir res tan absurd, que no ho hagi dit algun filòsof (10) i això ens convida a continuar parlant de la vida, de la consciència i de la memòria. Al lluny fumegen ja els teulats de les cases, i de les altes muntanyes cauen allargades les ombres (11), i els rellotges de sol flaquegen en la seva fràgil mecànica. Hoc age, dum lumen adest, afanyem-nos, mentre hi hagi llum.

NOTES: 1. Sant Bernat – 2. Lucreci – 3. Virgili – 4. Ciceró – 5. Horaci – 6. Sèneca – 7. Plaute – 8. Publili Sirus – 9. Plini – 10. Ciceró – 11. Virgili