Que bé que va la crisi!

Com totes les coses d’aquest món, la crisi també té la seva cara positiva. Per exemple: gràcies a la davallada de la publicitat la informació ha anat guanyant terreny en les pàgines dels diaris. Allà on hi havia columnes i columnes d’anuncis d’immobiliàries i de promocions bancàries, ara els redactors les han d’omplir amb articles d’investigació periodística i els carrers estan animats contínuament amb una munió de periodistes assedegats de notícies fresques.
Les bústies de l’entrada de les cases, que sempre estaven a punt de rebentar de propaganda, ara somriuen de satisfacció i les senyores de la neteja no han de carretejar tot el dia amb munts de paper estucat, imprès a quatre tintes. Els carrers estan més nets, les papereres no s’han de buidar tant sovint i els escombriaires aprofiten per recompondre les relacions amb els carters i amb les porteres. És un món nou, diferent, i tot gràcies a la crisi.
En les comunicacions entre les empreses hi regna una amabilitat com no s’havia vist mai de la vida. Les telefonistes –quan truca un client– són més amables i els comercials, als quals abans no els hi veies mai el pèl, ara et vénen a visitar un dia sí i l’altre també. Senyor cap aquí, senyor cap allà... qui ho havia de dir que la crisi ens faria a tots senyors! Els únics que han desaparegut del mapa són els assessors financers, però tampoc es troben a faltar.
Ara ens relacionem més, som més feliços i fem exercici. Ens saludem amb gent que abans evitàvem, parlem de les nostres coses i tornem a explicar acudits d’aquells que començaven dient: “anava un anglès, un francès i un espanyol...”. Que bé que ens va la crisi! Em penso que en les properes eleccions votaré al partit de l’oposició, més que res per veure si d’aquesta manera s’aprofundeix en el tema. S’imaginen si governés el PP? Això ja seria l’hòstia!