Costa Brava

“Costa Brava” és la denominació turística del litoral de Girona, un terme encunyat per Ferran Agulló ara farà cent anys. Diuen que es va inspirar en la contemplació de les roques des de l’ermita de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols, encara que de fet imità el terme “Côte d’Azur”, però aplicat a la costa gironina. El mot amb el qual s’adjectiva el litoral entre Cannes i Niça va fer fortuna gràcies a l’ajuda de Stéphen Liégeard, sotsprefecte de la Côte d’Or.
Liégeard, un dia de 1887, va arribar a Hyères invitat per Alphonse Daudet, va baixar del carruatge i exclamà: «Si el meu departament és la Costa d’Or, aquí és la costa d’atzur». Daudet quedà encantat amb l’observació del també poeta Liégeard, la denominació va fer fortuna i, per si fos poc, Daudet va escriure després un llibre que portà per títol El sotsprefecte als camps. En aquella època el turisme era cosa d’uns pocs, de gent mudada i acomodada.
Sembla mentida, però “costa” ve de “costella”. O sigui, el costat del cos, la part lateral, on hi ha les costelles. Per extensió denominem “costa” a la franja de terra que està en contacte amb el mar. El gironins, que som uns llepafils, sempre ens han agradat les costelles, si pot ser a la brasa i acompanyades de pà amb tomata, però quan ens referim a la “costa” és que pensem en una part del país poblada per turistes afortunats i per cambrers de fortuna.
En canvi “Brau” és un concepte obscur, d’origen incert. El diccionari etimològic fixa la procedència del mot a partir d’una alteració de barbarus, bàrbar, ferotge. Aquest mot aplicat a la nostra costa no deixa de tenir la seva gràcia. Els turistes en el fons són bàrbars i els cambrers també, per tant podem dir que “Costa Brava” és una denominació que s’ajusta perfectament a la descripció que en faríem actualment del litoral gironí, de Blanes a Portbou.