Temps de Fires

Les Fires, entre altres coses, són una sensació rara que als gironins ens puja per l’esquena quan arriba octubre. Potser a causa de l’aire enfredorit de les capes altes de l’atmosfera o del comportament estrany de les fulles en caure dels arbres o de la textura encara una mica amarga de les magranes que baixen coll avall, els gironins sentim de ple aquesta percepció agredolça de la vida, com si el món s’estigués acabant i no hi hagués res a fer. És aleshores quan decidim sortir tots al carrer, en direccions divergents, però amb un únic pensament al cap.
Els gironins, quan veiem que l’any entra en la seva fase final, som víctimes i evangelistes a la vegada d’aquesta filosofia de la vida que generalment s’atribueix com a subproducte del neoliberalisme i de la globalització, però que nosaltres insistim a anomenar com “el temps de Fires”. Una lleugera baixada de les temperatures, les pluges inevitables del dia del Pilar, les castanyes que cauen per les voreres i el formigueig constant de gent amunt i avall dels carrers més cèntrics, ens fa sentir diferents i un pèl eufòrics. Durant les tardes dels dissabtes d’octubre, Girona es converteix en una ciutat cosmopolita, en el sentit regional del terme. Cosmopolita ve de cosmos, o sigui de l’Univers concebut com un tot ordenat, en oposició al caos. Durant aquest temps de Fires, Girona tendeix més aviat cap al caos que cap a l’ordre, però un cert ordre subjacent ho continua mantenint tot lligat i ben lligat. La ciutat ha resistit durant milers d’anys aquesta invasió subtil i periòdica, els seus habitants han mantingut sempre la calma i només, molt de tant en tant, s’ha desbordat algun riu. Aquest any no serà diferent dels altres, espero que no es desbordi cap riu, però les riuades de gent ja han començat a envair els carrers els dissabtes a la tarda, una invasió que tindrà el seu punt àlgid la diada de Tots Sants i que durarà segurament fins a Reis. Després la ciutat hivernarà durant un parell de mesos, tot esperant el despertar de la primavera; és aleshores quan per fi el nostre pensament s’eixamplarà per a poder permetre l’entrada d’altres idees i de noves sensacions, però abans haurem de sobreviure al temps de Fires. No serà gens fàcil.